Letra de Muntanyes Regalades

Muntanyes regalades, son les del canigó Que tot l’estiu floreixen, primavera i tardor Jo que no l’aimo gaire, jo que no l’aimo, no Jo que no laimo gaire, la vida del pastor Ell se’n va a la muntanya, jo resto al Roselló Jo que no l’aimo gaire, jo que no l’aimo, no Jo que no laimo gaire, la vida del pastor Ell beu de l’aigua clara, jo vec vi de lmillor Ell dorm damunt la palla, jo en llençols de cotó El menja pa moreno, jo em menjo del flecó Ell cull brotest de menta, jo floretes d’olor