Letra de Cent Mil Cançons

Una sola cosa era la que em feia tanta por Jo no sabia el que perdria arrel d'una il·lusió Per una sola cosa vaig acabar llançant-ho tot I ara qui ho diria? Som la nit I el dia Som la Vanguardia a la revolució La benanada mes trista que podríem cantar I no saps que tornarà a la gran ciutat És una promesa brutal deixar-ho tot I caminar descalç Sotmesa un sol ideal cantar-ho tot Fins que s'escardi l'asfalt I si marxem ben lluny de casa Serà per tocar de nou Llançarem cent mil cançons Des del lloc més alt del món I si no sabeu ben bé el que passa Mireu des dels balcons Ja comença la funció Una nova prosa des de que vam comença-ho tot Ja no hi havia altra sortida Cridats a cantar al món Cada dia passa I ja no em queda un altre lloc Com ho diria som la nit I el dia Som la venjança d'aquells que no hi són La benanada mes trista que podríem cantar I no saps que tornarà a la gran ciutat És una promesa brutal deixar-ho tot I caminar descalç Sotmesa un sol ideal cantar-ho tot Fins que s'escardi l'asfalt