Letra de La poesia dels teus ulls

Molt sovint, quan ve la nit, se m'emporta una fada: la bellesa dels teus ulls - negre intens sobre mar blanca - sempre incerts a la mirada. I així, gelós, vaig desfent cançons que m'acostin a ella. Però... La poesia dels teus ulls sé que no la podré escriure, cada vers que jo trobés en el paper se'm moriria del dolor de no ser prou fidel. Però sé que no m'he de cansar de buscar aquell llenguatge amic que m'acosti a la poesia dels teus ulls, malgrat que no la pugui escriure, però així lluitaré amb mi, esperant sempre una albada, àvid de sorprendre la teva mirada.