Letra de Llop De Mar

Era un avi que estimava el mar, no prenia quasi mai el sol, s'el mirava sempre dins del bar darrera el vidre. Sempre deia que ell havia estat mariner d'un gran vaixell ple d'or que de cuba es varen emportar quan tots fugien. S'en fotien, a la barra, del pobre avi quan parlava. Pobre avi boig! ja fa temps que no ho sent. Dins el seu món mariner va sempre sol amb el vent al clatell buscant el nord del repòs. Al capvespre, quan el sol s'en va, caminava ben a prop del mar. Era l'hora en que el veien plorar darrera el vidre. S'en fotien ... etc... Un bon dia l'avi va marxar amb les ones mentre tots dormien. Pas a pas s'anava enfonsant buscant la vida. S'en fotien... etc...