Paroles de Fel

Aquell estiu van anar morint tots els somnis, la llibertat va caure a mitja tardor, la grotesca rutina es repetia i els de sempre ho tornàvem a perdre tot. Cent quinze dies va durar la batalla, baixava roig el riu, roig de roja sang, els qui van veure l'Ebre baixar aquells dies asseguren haver vist un país plorant. Fel, Fel, Fel, del que n'era mel. Prou que proven d'esborrar-nos aquesta història del cap, ignoren que els cromosomes portem el record clavat. A la Batalla de l'Ebre caigué en combat la raó, els punys dels morts quan s'obrien deixaven anar la llavor. Terra seca, trinxeres abandonades com mans clivellades de treballar. I a aquell que no va tramuntar la carena amb la derrota el van marcar com bestiar. I van empastifar la societat viva d'una mediocritat que encara patim. I ara tornen a l'Ebre a malvendre l'aigua els assassins tornen sempre al lloc del crim.