Paroles de Isabel

Mirada perduda en el no-res fent esforços per trobar un munt de records que el temps li ha pres, veu com tot li fuig del cap. Mentre arrupida en un sofà se li encongeix la vida. Isabel: "si em faig gran, ja sé a qui em vull assemblar." La llum d'un estel, mirada dolça com la mel. Àvia que comença a dir-nos adéu però els seus fills sempre enfeinats. Sàvia que fa veure que no veu procurant no destorbar, però cap pastilla cura tant com l'amor de la filla. Isabel: " si em faig gran, ja sé a qui em vull assemblar." La llum d'un estel, mirada dolça com la mel.