La Ciutat De L'Astoret के बोल

Començava l'estiu I vaig caure en El regne de la clemàtide vidalba El vent ondulava el gra I reproduïa El so de la serp verda en arrossegar El seu cos sobre el formigó Guaiteu les meves arrels: Lliga'm les mans, Eixuga't la suor, Dóna-li un descans al dit acusador, Res no és com abans del transmutador L'astoret no ens ha vist I està dret a la roca d'esquist, Si algun indiscret alça el pont llevadís Entrarem al poblet duent posats els esquís Guaita les meves arrels: Són la meva presó Guaita la meva presó: Són les meves arrels Guaita les meves arrels: Són un parc d'atraccions. Guaita aquest parc d'atraccions: Són les meves arrels. Ningú no n'ha obert el candau: No era tancat amb clau. Guaita un espai infinit sense moure ni un dit Som en un migdia d'estiu I no hi ha ocell fent piu–piu, M'està tornant boig aquesta fortor de pi, Em tapen els ulls calces de setí