Testo originale
CATraduzione non ancora disponibile. Mostriamo il testo originale.
Carreteres que no van enlloc,
travessen arena, països sencers,
un hotel atrotinat, pintat de blanc,
terrassa amb piscina i s'aigua un poc verda.
Una parella en banyadors
a ses tumbones miren sa premsa,
i veuen un cotxe passar:
On deu anar? Jo t'ho dic.
De sobte ciutats il·luminen es seu tros de sa nit,
a més quilowatts que hi dediquen, més s'ha d'aclarir,
una esfera de llum que difumina el cel de beix a blau marí,
de sobte ciutats desafien s'univers hostil.
Carreteres que no van enlloc,
no surten a guies ni mapes tampoc,
un camió avariat, abandonat
a sa cuneta, fossilitzant.
Una senyora ven llimonada
a prostitutes acalorades,
i veuen un cotxe passar:
On deu anar? Jo t'ho dic.
De sobte ciutats il·luminen es seu tros de sa nit,
a més quilowatts que hi dediquen, més s'ha d'aclarir,
una esfera de llum que difumina el cel de beix a blau marí,
de sobte ciutats desafien s'univers hostil.
De sobte ciutats il·luminen es seu tros de sa nit,
a més quilowatts que hi dediquen, més s'ha d'aclarir,
una esfera de llum que difumina el cel de beix a blau marí,
de sobte ciutats desafien s'univers hostil.
