Testo di Foravilers

Resulta tan molest tenir nació però no estat. Poder seguir creixent però al marge de la llei. No veig que sigui greu defensar el lloc que et veu créixer. Sentir-te’n a prop seu, no pot ser tan dolent. Perdó per ser conscients de la nostra identitat, per creure que voler pot resultar poder. El temps ens dóna les raons que ens han pres tants moments de glòria. No cal seguir els patrons que ens han empès... a viure tants cops el mateix procés i a creure que hem de demanar permís per viure, per proclamar-nos lliures de sentir la vida tal com sempre hem desitjat. No sabem dir que no amb prou contundència a totes les restriccions que ens han empès... Junts hem menjat, foravilers de tarda, ametllons verds de la branca més alta robats d’un hort sense porta ni tanca; ai, no la mosseguis, l’ametlla amarga! Esborràvem lliçons, darrere els arbres, de mestres i veïns: aquesta plana l’escrivíem ben sols amb lletra clara; ai, no la mosseguis, l’ametlla amarga! Esquitxada de nit la bata blanca i amb els dits entintats, mig oblidàvem, al cor d’ametlló, l’ametlla amarga; ai, no la mosseguis amic, encara!