Ses Estrelles Del Cel 가사

Amb sa mateixa peresa Que un home descarrega un piano Inventariam ses estrelles del cel I clovelles de molt bons pistatxos. I amb sa mateixa pobresa Omplim es cendrer amb una llosca I mos pensam que menjam De sa fruita madura sa carn olorosa. I és igual Si ja no mos queden pessetes Perquè robam es paper higiènic de sa biblioteca De s'excel·lentíssim ajuntament de lloseta. I amb sa mateixa aigua clara Que es homes se renten sa cara Recuperam sa puresa Des dies de crisi que mos arruinaren. I amb sa mateixa mirada Que es homes se miren sa lluna Noltros miram sa farola Pes vidres que sonen a gotes de pluja. I és igual Si mos engeguen d'aquesta casa. Si mos hi menja sa merda, i es cables fan xispes, Ses teules degoten i ses bicicletes estan rovellades. Viure és sobreviure, Es futur parabòlic Amb atletisme d'imbècil I equilibrisme d'alcohòlic. Viure és sobreviure empresonat Dins un rellotge d'arena, Lliure dins un infinit arenal, Lliure de morir-te de fam. Amb sa mateixa peresa Que un home descarrega un piano Inventariam ses estrelles del cel I clovelles de molt bons pistatxos. I amb sa mateixa pobresa Omplim es cendrer amb una llosca I mos pensam que menjam De sa fruita madura sa carn olorosa. I és igual Si ja no mos queden pessetes Perquè robam es paper higiènic de sa biblioteca De s'excel·lentíssim ajuntament de lloseta. Viure és sobreviure, Es futur parabòlic Amb atletisme d'imbècil I equilibrisme d'alcohòlic. Viure és sobreviure empresonat Dins un rellotge d'arena, Lliure dins un infinit arenal. Viure és sobreviure, Es futur parabòlic Amb atletisme d'imbècil I equilibrisme d'alcohòlic. Viure és sobreviure empresonat Dins un rellotge d'arena, Lliure dins un infinit arenal, Lliure de morir-te de fam, Lliure de morir-te de fam, De morir-te de fam.