La Guerra de La Verdulera 2 가사

Escarxofada al sofà davant del televisor respires banalitat respires abducció. Tot allò que t'hi expliquen No té res a veure amb la teva vida. Penses "que diferent sóc de l'altra gent." I penses "que sola que estic!" i surts al balcó a prendre l'aire i penses "que sola que estic!". De cop i volta el balcó de la casa del davant s'obre i surt un noi amb cara d'estar angoixat, acaba d'apagar la tele i ha sortit a fer un cigarret i d'un rampell ha estampat el comandament a baix el carrer. I pensa "que sol que estic" fa tota la cara d'estar pensant, pensant "que sol que estic". El noi, en veure't, ha descobert allò que estava buscant, la vostra mirada s'ha anat convertint en complicitat. Dues cases més enllà s'obre una finestra travada i surt algú buscant aire fresc i el troba quan el veieu. Baixeu a baix a la plaça i en posar-vos a parlar coincidiu en el diagnòstic i en qui són els causants, no teniu la panacea però teniu el fonamental: l'un té fil, l'altre té agulla i l'altre ull fi per apuntar.