L'home Que Dobla En Bruce Willis 가사

A l’escena final fa aterrar un avió a Central Park I la gran patacada dóna pas a un silenci brutal Els vianants s’hi aproximen primer atònits, després expectants Que a cada segon que passa té més números d’haver-la palmat I quan la porta finalment s’obre la gent crida i comença a aplaudir Tots dos saluden, es besen i ell li diu “Nena, ara ja som més que amics?” Sona una orquestra, el pla fon a negre i surten les lletres. Final Recull la carpeta i els auriculars, s’abraça amb el tècnic i marxa cansat i és que… L’home que dobla en Bruce Willis que viu aventures només amb la veu l’home que dobla en Bruce Willis que no és de Manhattan, que és de Cardedeu Avui, nit d’estrena, de comiat un actor posa el punt i final El nostre home té una idea, no s’hi val a dubtar potser és l’última oportunitat Tothom es gira i una limusina s’atura entre flaixos i tweets S’obre pas entre els fotògrafs, es treu el barret tremolant, se’l posa contra el pit i diu Hello, dear Mr. Willis It’s such a great pleasure to meet you at last (No és pas un crack en idiomes però almenys aquest tros se’l porta preparat) Tots dos es miren, el món s’atura Ai las! Si tingués un minut… Per dir-li gràcies per les aventures per tot el camí que han recorregut junts Però la cara que posa en Bruce Willis no deixa cap marge per l’ambigüitat I és que l’home n’hagués tingut prou amb un gest un somriure de complicitat que no arribarà mai perquè hi ha un guardaespatlles que el paguen per això, que li fot un empenta i que cau en rodó, que queda estès a terra que es pensen que és boig “Oh, my God” “Oh, my God” “Oh, my God” L’home que dobla en Bruce Willis de fora el cinema sent la seva veu Uns vianants intenten reanimar-lo, entre dos l’agafen i el posen de peu L’home els diu que en Bruce Willis és un amic seu però ningú no se’l creu