La Cançó de La Rebequeta I El Moscatell 가사

Curiós, qui ho hagués dit Que una musa em fes patir tant Que aquella nena d'ulleres que em feia crits Avui seria una dona gran I ens escrivim, mentre es fa de nit Tu prens la fresca I jo tinc calor I el concepte de musa pren molt sentit Quan del que em dius en faig una cançó I a la ciutat van passant els dies I l'estiu que es va apagant, es fa tardor Així que corre, posa't rebequeta Que el fred apreta I en aquest balcó se't gelarà la pell Corre, beu una miqueta Que la sed apreta I les muses també beuen moscatell Curiós, qui ho hagués dit Que amb els anys ens faríem grans I la nena d'ulleres que em feia crits Avui seria tan important I no ho entenc, però ja m'és igual Ets tan bonica que perdo el nord Per mi ets la musa perfecte en un pedestal I jo l'ingenu que creu en l'amor I en els petons, I en el teu somriure I en aquelles nits d'agost Que ja no hi son Així que corre, posa't rebequeta Que el fred apreta I en aquest balcó se't gelarà la pell Corre, beu una miqueta Que la sed apreta I les muses també beuen moscatell Corre, posa't rebequeta Que el fred apreta I en aquest balcó se't gelarà la pell Corre, beu una miqueta Que la sed apreta I les muses també beuen moscatell