El parc 가사

Silent s'omplirà el parc de tu i de mi, de cors d'enamorats, només de tu i de mi i cuques de llum s'omplirà el parc. Silent la nit va morint i mentre surt el sol l'amor va morint... I el bordar lluny d'un gos el bordar lluny ho fa tot trist. Hi havia jocs d'infants de vells, de sol, d'arbres i flors, d'ocells que anaven volant, tot donant gràcies per la vida, de joves enamorats, buscant estels esperançats. Silent s'omplirà el parc de molta gent, d'estranya gent, també de tu i de mi, de llum, d'estels, i noves flors. Però tots dos ben junts amagàvem el nostre plor ben junts, quan veiem que el parc, el nostre parc, també ja és mort. I tornarà el temps de les flors quan arribi un altre amor però nosaltres ja serem lluny, i buscarem un altre lloc, un bon racó per anar vivint sense il·lusió, sense, només per poder tenir un record anirem vivint records de parc que per nosaltres ja és mort...