Irene 가사

No, no he volgut pintar el teu cabell llarg ni les teves mans. Ni el teu cos, que he envoltat d'ones que he robat al mar abrivat. No, no he volgut pintar aquest despertat serè, deslliurat. Ni el primer cant d'ocell que ens acosta el vent abans de l'adéu. I ara que el temps se m'emporta i em tanques la porta per on vaig entrar, no, no vull recordar ni la teva imatge ni les teves mans, No, no em puc aturar i mirar la vida des del finestral. No, no vull trepitjar fulles que em recorden el teu caminar. No, ja no vull tornar al camí que em porta a la teva llar. I ara que queda enrera aquella drecera per on vam passar, no, no vull recordar ni la teva imatge ni les teves mans. No, no em puc aturar i mirar la vida des del finestral.