Respon-me 가사

Amic que tants de cops em parles, aquí assegut, ulls abatuts, mai no has sabut dir-ne allò just del nostre absurd. I avui que tinc el cos ple d'ànsia, la meva sang, les meves mans, els meus afanys, aquests pocs anys m'estan cridant. Qui va vèncer? Qui dels ferros forjats per les bombes va fer un poble nou? Qui va vèncer? Qui damunt de tants cossos aixafats va aixecar aquella casa per a tothom? Qui va vèncer? Qui del llit s'aixeca amb el dret d'anar pel carrer sense sentir por? Pots dir-m'ho tu? Pots dir-m'ho tu? Saps que ningú. Tots hem perdut, tots som vençuts. I amic, renegaràs amb força d'aquesta nit, de qui som fills, d'aquest destí, del nostre ahir que ens ha traït. Però, amic, més que buscar respostes, cal adreçar el foc, la llar, hem de guanyar tots aquests anys que estan cridant: Qui va vèncer?