Temps i temps 가사

Temps i temps passat, camí desolat que ens acompanyes, negra i llarga nit amb l'eco d'un crit a les muntanyes. He de viure aquí, lligat al camí de la meva terra, amb la seva sort, la seva dissort, fins fer-me desferra. Temps i temps deixant de ser aquell infant que amb tu jugava fins que els meus sentits van dir-me, amb neguits, que t'estimava. I ara amb tu al costat, amor de veritat, companya dels dies, oblidant records, segueixo l'esforç i espero alegries. Temps i temps patint, vivint i morint, plens de preguntes, amb la cara al vent, la sang nova ardent i les mans juntes. I no em sap pas greu, així, vora teu, cremar tanta vida, si és que amb aquest foc alcem altre cop la terra dormida.