L'espectre de Maria Antonieta 가사

Clar que arriben dies on tothom li sembla imbècil I opta per callar Clar que si es concentra pot sentir perfums exòtics recorrent-li el braç Clar que es fa pesada amb els seus contes de carrosses que travessen prats No goseu jutjar-la des dels vostres cossos momentàniament tan vius I sans! Que al tombant de vespre Quan el sol se'n va Maria Antonieta Surt a investigar I travessa el trànsit I es cola allà on vol Per fer por a nenes I a homes sense son I amb altres espectres Es riu dels mortals Asseguda en punxes De la catedral I sobrevolant París desert es diu Maria, ets aquí, tan llesta com et penses I no veus com els records t'estan mentint T'estan mentint! I es diu Maria, només tu saps com vas arribar a avorrir la vida a l'interior d'aquells jardins, d'aquells jardins!