Cadenes I Crisàlides 가사

Espanta tindre’t prop Si he d'estimar-te Espanta ser feliç Si un dia has de plorar Ser llàgrima I cristall, fragilitat Espanta voler molt I ser volgut Espanta allò complet I el que és possible Ens espanta veure'ns vius Fins que et canses I somrius a dins la mar Si la pena ha de morir, mata-la Que caiga ja, que hem de seguir Vénen, vénen, vénen a per tu Temor a la memòria I a dins del cor porte Un nou món per habitar Espanta allò sincer I l’incansable El riure artificial I l'altruista responsable La veu del poble derrotat Espanta caminar Si he de trobar-te Espanta la presó I la repressió I ens espanten els valents Els que volen amb el vent Sense accidents I si l’angoixa ha de morir, mata-la Que caiga ja, que hem de seguir Vénen, vénen, vénen a per tu Temor a la memòria I a dins del cor porte Un nou món per habitar Vénen, vénen, vénen a per tu Cadenes I crisàlides Si el món és la presó Estaré pres per rebel·lió Si el teatre cau També caurà el teló Entre la pols un guió Que parla de tu Dins de les entranyes hi ha un racó La por en un caixó Se’ns ha oblidat La rebel·lia d’actuar I on mana el mariner No mana el capità, paràbola! Que quan quede res ho tindrem tot ImprimirEnvia a un amicPDF