Deixa'm Que Caiga 가사

Dolor, soroll de passes Diuen que viu en descontrol Plora d'alegria, riu quan no deuria Viu amagat baix els llençols Temors, ressonen frases Fantasmes parlen al subsòl Monstres d'un món interior inabastable En realitat mai ha estat sol Vaig perdre el nord Vaig perdre el nord Si el perd de nou deixa'm que caiga Qui sap on va? Qui sap què vol? Camí del sud perdent el nord Soledat Per lliurar el seu combat Viu en un estat d'alerta Pesen les cançons, pesa tot, pensaments de plom Pesa també l'existència "Francomiradors" viuen al balcó Parles, crides, i ningú contesta Cau i mor un món, sols ho note jo? La locura està d'oferta I quan els colps venen de colp, ho pense i et comprenc Venen en mil formes I tot es mou, i tot és fosc, i els monstres volen més Venen en mil formes I venen pors, i venen plors, i ells sempre volen més Llums es tornen ombres