Cent Mil Cançons lyrics

Una sola cosa era la que em feia tanta por Jo no sabia el que perdria arrel d'una il·lusió Per una sola cosa vaig acabar llançant-ho tot I ara qui ho diria? Som la nit I el dia Som la Vanguardia a la revolució La benanada mes trista que podríem cantar I no saps que tornarà a la gran ciutat És una promesa brutal deixar-ho tot I caminar descalç Sotmesa un sol ideal cantar-ho tot Fins que s'escardi l'asfalt I si marxem ben lluny de casa Serà per tocar de nou Llançarem cent mil cançons Des del lloc més alt del món I si no sabeu ben bé el que passa Mireu des dels balcons Ja comença la funció Una nova prosa des de que vam comença-ho tot Ja no hi havia altra sortida Cridats a cantar al món Cada dia passa I ja no em queda un altre lloc Com ho diria som la nit I el dia Som la venjança d'aquells que no hi són La benanada mes trista que podríem cantar I no saps que tornarà a la gran ciutat És una promesa brutal deixar-ho tot I caminar descalç Sotmesa un sol ideal cantar-ho tot Fins que s'escardi l'asfalt