Embruix de lluna lyrics

Amb la lluna d'abril visc converses de silencis, ella sobre el coixí, jo en un cel d'àngels intrèpids, i li parlo de tu, si ho sabessis, si ens veiessis, de tu i de l'univers que en el fons dels teus ulls em convida l'amor. Quan d'esquena al Molló la Mort baixa pel Cortiella, sota el pont dels records jo l'espero sense presses, i li parlo de mi, si ho sabessis, si ens veiessis, quan em vol jo la prenc i ballem lentament per les aigües del temps. Com l'encís diferent d'un demà ple de força i llum, pels camins costeruts s'aprèn el goig de viure ben lluny de tant neguit que glaça els somnis i el cor; aquí l'ombra del vent desdibuixa el temor dels anys i el passat és un gest renovat per l'esperança que escriu en l'aire net el seu missatge d'amor. Puja l'avi Pagès a mig aire de la serra, on l'espera el Treball el seu vell amic de sempre, i li parla de tu si ho sabessis, si els veiessis com se'n van somrient pels estrets corriols que han obert amb esforç. La Natura m'acull sense fer-me cap pregunta, amb el seu dolç embruix fa més plàcids els meus dubtes, i li parlo de mi si ho sabessis, si els veiessis, i ella riu tendrament compartint els secrets que em llegit en el vent. Tota veu és la veu de la ruta que fem plegats i el ressò persistent de tot el que ens conforta fa més dens l'àmbit de llum on aprenem a estimar. Més enllà del desig compartit i esperat per tots hi ha la terra i la gent i el goig de no sentir-se mai sol en el camí on aprenem a estimar.