Letra de Que feliç era mare

Quan estava tot sol amb la mare, a l'hivern, a la vora del foc d'una antiga casa catalana, en un poble petit i polsós, que feliç era, mare, que feliç era jo. I sentia bramar la tempesta, i els pagesos fugir esverats, botzinant perquè la tramuntana els espolsa la closa i el blat, que feliç era, mare, que feliç era jo. Quan a casa faltava una cosa, posant-me bufanda i abric, me n'anava corrents a buscar-la i tornava content i arraulit, que feliç era, mare, que feliç era jo. Quan estava tot sol a la cambra i sentia els arbres cruixir i la gent que passava esverada, m'agafava fort al coixí, que feliç era, mare, que feliç era jo. I els ocells dormien a les branques i ja es veia el cel clarejant, m'amagava darrera d'un arbre i ho mirava tot, somniant, que feliç era, mare, que feliç era jo.