Letra de La Lluna

Pare del dia, el sol dansa amb la lluna, Que era allavors esplèndida com ell; Sa cara, un temps, com ara no era bruna; Sos ulls guspirejaven, I era de raigs de l'alba son cabell Parlaven de son garbó les estrelles. Los meteors retreien sa rossor, I, com esbart de cèliques abelles, Los astres festejaven De son jardí l'enlluernanta flor Al sentir-se lloar de tan ermosa, Esbalaïda deixà caure el vel Amb què fóra llavors poncella closa, I un crit de meravella Féu ressonar la cúpula del cel Lo sol s'engeloseix, tira a sa cara De ses antigues cendres un grapat, Que enterboleix sos ulls I l'emmascara: Astre es quedà la lluna, Mes sense llum, com un carbó apagat Des de llavors, com una flor d'obaga, Rodant per les tenebres de la nit, Sempre la lluna pàl·lida s'amaga De l'astre ermós del dia, Si el troba pels camins de l'infinit