Letra de El Més Dur Sempre Guanya

Aquest malson de créixer esgotadorament dins d'un cos endurit ple de bonys i d'arrugues, que cap pluja no estova. Tants inútils records, el vent, les coses tendres, afeixuguen la sang. I cruix a cada pas tota la baluerna, al capdavall, el cos s'adaptarà al rectangle de fusta del taüt. Res no deforma tant com la vida mateixa