Текст песни Addictes

És aquell olor a fum Que s'impregnava en el meu abric I aleshores m'enrecorde Del que vam parlar ahir Aquelles flors blanques de tela Que decoraven l'aparador Son igual de suaus que el tacte Amb els teus cabells Aquell camí no l'hem perdut Aquelles ganes d'arribar Son l'esperança que ens motiva I ens ajuda a respirar Amb la certesa que al final Ens trobarem, i entendrem Que tots els murs no són obstacles Són victòries per guanyar Pensa, inventa, la incertesa ens tempta I ara som addictes, som una erupció de plaer Acariciant suaument els pits I ara som l'espècie en extinció, sense protegir Volem saciar el nostre instint Jo imaginava en aquell moment Que dins del vidre del got on bec Es reflectia el nostre esforç Semblaves més a prop I ara podrem estar perduts I al mateix temps ens podrem trobar Que la distancia sempre és curta Quan saps d'on vens i on vas Aquell camí no l'hem perdut Aquelles ganes Pensa, inventa, la incertesa ens tempta I ara som addictes, som