Els Vells Amants کے بول

Els seus cabells el temps ha tornat blancs. Les seves mans, nervioses i arrugades. Els seus cabells el temps ha tornat blancs i un xic més trista la seva mirada. S'estimen com jo voldria ser estimat (si els costums que segueixo ho permeten), s'estimen com jo voldria ser estimat quan la esperança comenci a estar seca. I s'agafen les mans els vells amants. I recorden, com ahir, les flors que van collir. I s'agafen les mans els vells amants. Es miren i ho saben tot, no els cal dir res, cap mot. On els vells viuen es va aturar el temps amb el retrat que a la paret penja. On els vells viuen es va aturar el temps després que es varen casar aquell diumenge. La ràdio antiga i el rellotge gran i el cobretaula carregat de randes. La ràdio antiga i el rellotge gran que encara sona d'hora en hora amb mandra. I s'agafen les mans els vells amants. I es bressolen cada nit com dos infants petits. I s'agafen les mans els vells amants. I es pregunten: «Estàs bé? Avui no et fa mal res...?» I per Sant Jordi ell li compra una rosa embolicada amb paper de plata. I per Sant Jordi ell li compra una rosa mai no ha oblidat aquesta data... I pels carrers s'han perdut els amants. No tenen por, no tenen pressa. I pels carrers s'han perdut els amants amb una flor i la seva tendresa...