Cançó de rem i de vela (nº XII) کے بول

Entre les barques quan passa l'amor, no duu la fúria de crits ni besades, l'amor que passa a la vora del mar, és blau verdós i flexible com l'aigua. Perquè a la platja hi arribi l'amor, hem de tenir una miqueta de calma, i una gavina pel cel adormit, una gavina i un aigua ben blava. L'amor que passa a la vora del mar, vol que tot just es bellugui la barca, vol a la vela una mica de vent, però té por de sentir les onades. Vol una galta que es deixi besar, però que hi posi una certa recança; l'amor que es viu a la vora del mar és un amor de molt poques paraules. Entre les barques quan passa l'amor, no vol ni plors ni gemecs ni rialles, l'amor que passa a la vora del mar és un sospir que batega com l'aigua.