Nin non کے بول

Nin non, Maria, ma nina de cabells d'or. Nin non..., petita cançó del meu bressol. I mentre tu somnies la vida em duu de la mà, però, quan soneta tinga, vindré al teu costat. I si mai el fred d'un matí d'hivern t'acarona els llençols, buscaré a llevant el sol més radiant perquè escalfi el teu cos. El gran lledoner guardarà fullam perquè hi dormin ocells. Si et desvetlla un joc, omplirem d'estels el teu sostre immens. Nin non..., Maria, ma nina de cabells d'or, que, quan soneta tinga, vindré al teu bressol. Dels tirabuixons, te n'he de penjar estels perquè encisis els déus, i així engelosir un dimoni expert que et proposi els inferns. Que sovint el cel és tirant a fred per als teus somnis d'infant. I cal escalfar l'àvid pensament amb calderes roents. Adéu..., Maria, la vida em duu de la mà, però, quan soneta tinga, vindré al teu costat.