La Lluna کے بول

Callar, sentir a dins Com moren sempre Les nostres paraules Volíem explicar-nos Cansats de naufragar Dins l'oceà De gent afortunada Volíem abraçar-nos Cremar per diversió Els nostres cossos joves Plens de ràbia Volíem escapar-nos Mirarem les imperfeccions Que ens han tocat a cadascú Les mostrarem Que vegen que son nostres I están plenes de màgia I tornarem a mirar En la distància la lluna I que ens ajude a tornar Tornar de la deriva Ens tornarem a abraçar Si la marea ens crida Descobriré la raó amb tu Perduts, aïllats de tot I sempre menyspreem El que ens envolta Podríem estimar-nos Parlarem amb la sensació D'haver perdut el nord I així ens agradarem Mai més podrem admetre Que ens tanquen dins la gàbia