Estudi de La Quotidianitat 歌词

A la Plaça del Diamant una dona misteriosa M'ha regalat una flor, tanco els ulls i obro les mans Per notar la seva olor que gairebé ja s'ha esvaït Busco les seves arrels en les paraules que no he dit I no sé com retenir-les, li dic a un Déu inexistent Si només avui pot existir per estalviar-me la memòria D'aquells dinars barreja de sobres Dels teus cafès amb la llet de soja D'aquells llençols amb olor de palla De reciclar fins a una rialla De conduir amb l'esquena tensa D'anar a dormir amb la panxa plena De ser exigents amb el tema dutxa De fer lliscar el gos amb la pluja I dono gràcies perquè ho tinc tot si quan obro les finestres Amb les mans et faig volar i me n'adono que sóc feliç Si els meus amics em fan de barana i m'hi puc arrepenjar Si puc córrer fins l'ofec, si m'adormo a les andanes Si una veu em fa plorar, si puc riure sense embuts I compartir amb algú mirades que m'apropen més a tu I al mal humor quan tenies gana Aquelles nits a la caravana A les converses de matinada Al "no puc més" perquè estic baldada A aquells moments que amb una mirada Sabíem més que amb cent mil paraules D'haver donat més del que podíem I d'estimar-nos fins l'últim dia dia de la nostra vida